Jaume Calvó. Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d'alçada

Jaume Calvó de casa Soldevila, els Plans de Ransol, Canillo

Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d’alçada, 2012

El Jaume (1954) sempre ha viscut a casa Soldevila, ha conreat les terres i ha criat bestiar, i la Maria, la seva germana, li ha fet costat. Des fa temps, la parella també l’ajuda. Els dos germans petits es van quedar a treballar en l’explotació familiar, mentre els dos germans més grans emprenien activitats econòmiques diverses. Per portar la propietat, contracten un mosso que els ajuda amb les diferents feines de pagès, com el jove argentí que treballa a la casa des de fa un temps.

No conreen tabac, no han modernitzat l’explotació ramadera i no s’han especialitzat en la vaca bruna d’Andorra, associant-se a Ramaders d’Andorra. Han preferit continuar fent les coses tal com les havien vist fer, amb l’ajuda d’un tractor i maquinària agrícola com l’empaquetadora que utilitzen des de fa més de vint anys.

Al Jaume li agrada conservar la propietat, la casa, les terres i les corts, com quan hi eren els seus pares. Tenen vaques, aviram i un ramat petit d’ovelles i cabres que pasturen pels prats i a la nit tornen al tancat. Els seus germans sempre els han donat suport. Els agrada la feina de pagès i menjar el que produeixen a casa. És la seva manera de viure.

A l’estiu, quan el bestiar gros pastura a la muntanya, ells han d’arramassar l’herba dels prats. El Jaume té una màquina de dallar, però per aprofitar l’herba de les vores agafa la dalla i ho fa a mà. “És una feina pesada –diu–, però s’aprofita més el prat”. L’herba l’arramassen amb les forques, la giren i l’amunteguen a la part més baixa i plana del prat perquè pugui passar el tractor amb l’empaquetadora per fer els balots. Després els emmagatzemen al paller de l’era, a sobre de la cort, per tenir menjar per al bestiar quan estigui estabulat durant els mesos de fred.

Els prats de dall són necessaris per al manteniment de l’activitat ramadera, la conservació de les pràctiques agràries tradicionals de muntanya i també part de la riquesa natural de les muntanyes. El treball dels pagesos és bàsic per a la conservació del patrimoni natural i cultural. Les pràctiques agràries tradicionals contribueixen a la conservació de la biodiversitat, mantenen la productivitat i la qualitat de les pastures de muntanya, atenuen els riscos naturals i garanteixen la qualitat del paisatge.

El paisatge agrícola ha evolucionat al llarg de la història, i la ramaderia és l’activitat que ha definit la identitat de la societat rural de muntanya.

Casa Soldevila ha mantingut l’activitat ramadera i la major part de les terres estan destinades a produir menjar per als animals, i tot i que s’han perdut els conreus cerealístics, tampoc no han introduït tabac. El Jaume recorda quan treballaven amb un matxo o una mula, com després van tenir un Jeep Willys que utilitzaven com a força motor per treballar les terres, i no va ser fins més tard que van comprar el primer tractor. L’explotació té alguns prats més plans, però la majoria són pendents i els han de treballar amb maquinària agrícola no pesant i a mà.


AE 14