Jordi Fite

Jordi Fité fa més de deu anys que treballa juntament amb el seu pare, el Joan, a l’explotació agrícola i ramadera de la família, casa Jumpere. Casa Jumpere d’Anyós és una explotació agropecuària amb molts anys d’història. El Joan va decidir continuar amb l’explotació ramadera quan, als anys 60 i 70, molts amics i veïns van preferir treballar en altres sectors productius més avantatjosos. Ell sempre s’ha dedicat a la cria de bestiar i ha viscut a la casa on va viure amb els pares i els padrins. El Jordi segueix les seves passes, però el recorregut és diferent. Va estudiar en una escola agrària al sud de França. La seva vocació i formació van animar el seu pare a modernitzar l’explotació. I junts l’han fet créixer.

Pare i fill van decidir abandonar els coberts vells situats al costat de la casa al poble d’Anyós, que van destinar a emmagatzematge, i van traslladar el bestiar a les dues explotacions secundàries que tenen una mica més allunyades del nucli habitat. L’any 2005 van ampliar la borda de la Solaneta i van construir una quadra nova a la borda Paulelles amb uns criteris adaptats a les característiques de l’entorn i sobretot pensada per millorar el maneig dels animals. El nou cobert té 800 m2. Està concebut per guardar les vaques en un règim de semiestabulació i tota la maquinària agrícola. Tal com diu el Jordi, van construir un “campament base” des del qual organitzen les activitats agrícoles i ramaderes de l’explotació.

Modernitzar l’explotació familiar és una manera de conservar-la i poder viure de l’activitat. De fet, han incrementat el nombre de caps de bestiar fins a cinquanta –nou vaques i sis eugues. Per aconseguir-ho, han necessitat arrendar terres –més de la meitat de les que treballen– per produir herba per a l’hivern i fer l’estesa de fems que marca el reglament vigent. L’experiència del Jordi com a ramader s’emmarca en el context regulador que estableix la Llei d’agricultura i ramaderia de l’any 200o. Ell ha conegut una explotació on majoritàriament hi ha vaques de raça bruna i se segueix el procés d’engreix dels vedells perquè puguin ser comercialitzats com a carn de qualitat d’Andorra.

A mitjan any 1998 el Govern va posar en marxa la política de foment de la qualitat de la carn produïda al país. A principis del 1999 va nàixer la societat Ramaders d'Andorra SA, dedicada a la promoció i la comercialització de la carn del bestiar criat i engreixat pels seus socis en explotacions ramaderes ubicades a Andorra. Durant l’any 1999 es va posar en funcionament l'Escorxador Nacional d'Andorra, eina bàsica per al desenvolupament del programa de carn de qualitat, i es va redactar el Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra".

Hi ha treballs que no han canviat, s’han de continuar fent, però es fan d’una altra manera. El Jordi explica el treball quotidià d’alimentar i de vigilar els animals, i la neteja de les quadres durant el temps d’estabulació. Ara, aquests processos estan mecanitzats i requereixen menys esforç físic, però s’ha d’anar cada dia a guardar el bestiar. Quan arriben els mesos de bonança, engeguen els animals a les pastures comunals de la muntanya comuna de Setúria, on s’arreplega tot el bestiar de la parròquia. Allà, la vaquera de la Massana Rosa Vidal s’encarrega de vigilar-les cada dia, mentre el Jordi i el Joan es dediquen a l’herba i el tabac a més de fer tot el manteniment de la propietat.

Pare i fill han viscut circumstàncies diferents, les necessitats i les possibilitats dels joves ramaders difereixen de les que han viscut les generacions més grans. Canvis i continuïtats han marcat el ritme de les activitats a casa Jumpere. El cert és que les mirades generacionals es retroben quan es tracta de pensar com conservar l’explotació de la família.

AE36