Josep Casal

El Pepi va néixer l’any 1948 al mas del Cortal a Canillo. Quan no anava a estudi, ajudava els pares amb les feines de l’explotació agrícola i el càmping que van obrir al poble cap al 1961. Eren anys de canvis i de diversificació de les economies domèstiques, que fins aleshores s’havien fonamentat en el treball agrícola i ramader. La casa funcionava amb l’ajut de tota la família. El Pepi explica que amb 17 anys va començar a treballar a l’estació de Soldeu-el Tarter els hiverns, primer com a pister i després com a monitor. Recorda també com en diverses ocasions havia anat a veremar al sud de França amb altres joves de Canillo. Havia fet una mica de tot el que es podia fer en aquells anys, sense deixar de treballar a la propietat familiar. Quan va complir vint-i-cinc anys, va agafar el relleu del seu pare al capdavant de l’explotació.

El Pepi explica com quan ell era petit a les propietats ramaderes es criaven matxos i mules que es compraven a Rodès (Rosselló francès) i es venien als mercats d’Organyà i de Salàs. Durant els anys d’infància era l’activitat que havia reportat beneficis importants a la casa. Després, als anys 60, el negoci dels animals de transport i de càrrega va decaure i va deixar de ser lucratiu. Mentre algunes explotacions abandonaven l’activitat ramadera, d’altres, com la seva, posaven vaques a les corts i es dedicaven principalment a la cria de vedells. Durant aquells anys, moltes explotacions es van especialitzar en la producció de carn de vedella i van subsistir en part perquè la Conselleria d’Agricultura va instaurar ajuts públics per evitar la desaparició del sector.

El Pepi manté l’explotació del mas del Cortal tal com la va heretar. S’ha construït una casa a prop del mas, però passa gran part del dia entre la casa pairal, la cort i els prats. Té trenta-nou vaques i deu egües i ha hagut d’ampliar la cort vella. Tot i ser soci de Ramaders d’Andorra, no tots els seus animals segueixen el programa de selecció de la vaca bruna. Li agrada guardar alguns animals d’altres races i la manera de fer que va aprendre del pare. El Pepi té un fill encara jove que està estudiant a la universitat, però intueix que té altres inquietuds de futur. La incertesa sobre la continuïtat de les petites explotacions familiars és compartida per altres ramaders de Canillo que es fan grans i no tenen certesa sobre la continuïtat de l’activitat a les seves propietats.

El Pepi mostra el mas i l’explotació a les bordes d’Envalira, on ell havia passat estius amb la família per treballar les terres i tenir cura dels animals. Quan era jove trigava tres hores a arribar-hi a peu des del mas.

Document AE 33