Lluis Alcobé
Plataforma digital sobre Lluis Alcobé del Govern d'Andorra. Accedeix al portal oficial governamental d'Andorra i informa't.
Lluis Alcobé. Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d'alçada
“Vaig néixer a una quadra”.
“La cosa ha canviat cent per cent. Abans als nens els feien anar a guardar les vaques. No es pot comparar, avui és molt diferent”.
Lluís Alcobé és masover de cal Maistre de Prats des de fa més de 20 anys, i té arrendada una part de la propietat de cal Som de Canillo. El Lluís va néixer l'any 1926 en una casa pagesa d’Almacelles, d’un poble de Lleida. El 1976 es va traslladar a Andorra, on vivia part de la seva família. Durant uns anys va treballar a la construcció, però quan va tenir l’oportunitat va tornar a treballar la terra i amb els animals com havia fet durant molts anys. Té una explotació de 50 vaques i un “noi” portuguès que l'ajuda, ja que els seus fills tenen altres ocupacions. Una explotació com la que porta, necessita no menys de quaranta vaques perquè surtin els números però al propietari, per a ell i per al noi que té contractat. Sense els beneficis que reporta el tabac, el Lluís té clar que no podria mantenir la masoveria.
El Lluís és dels pocs masovers que queden avui dia. Viu a la casa pairal de cal Maistre i una part dels animals els té a la cort vella, a sota de casa. Durant una part de la tardor, l’hivern i la primavera, quan els animals “s'estan a casa”, s’aixeca d’hora, baixa a la cort per veure que tot va bé. Els animals s’han de guardar cada dia.
“Entre les vaques i el tabac els pagesos anem bé. Es pot anar visquent, però també hi ha gastos...”.
Té 78 anys i no en sap fer una altra cosa. La seva vida transcorre durant els mesos de fred i neu entre les quadres de Prats i de Montaup, una borda situada a 1836m, i quan arriba el bon temps prepara les terres per plegar la collita de tabac i dallar l’herba..., seguint el ritme estacional d’anys enrere. La família i el treball de casa ocupen tot el seu temps. No és fàcil trobar gent que vulgui fer de ramader: “que entengui de l’ofici” però “el més important és la voluntat de les persones”.
Document AE 10