Martí Pubill i Loli Fernández

Martí Pubill i Loli Fernandez

Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d’alçada

La família del Martí Pubill procedeix del mas d’Aynat de Fígols (Alt Urgell) on els seus padrins s’havien dedicat a la pagesia. La família de la Dolors Fernández, la Loli, és originària de la serra de Cazorla (Jaén) i també treballava la terra. De joves, tots dos havien tingut contacte amb la vida pagesa, i especialment la Loli se sentia molt atreta per viure en contacte amb els animals i la natura. Els seus pares eren masovers a una propietat d’Ordino i ella els ajudava amb les vaques de llet que hi havia en aquell moment.

D’aquesta experiència familiar arrenca el projecte de la Loli i el Martí. Estàvem junts quan van decidir canviar les seves vides. Cap a l’any 1990, sense una propietat i recolzats per alguns familiars i ramaders, van decidir dedicar-se a la ramaderia. Van llogar una cort i van comprar set eugues, però aviat les van canviar per un ramat petit d’ovelles que van anar incrementant any rere any fins arribar a les cinc-centes ovelles que tenen actualment. Van ser incloses al padral, el registre d’animals de renda que es crien a les explotacions andorranes, van adquirir el mas urgellenc de la família del Martí i així han pogut tenir un ramat transhumant que durant el bon temps s’alimenta a les pastures comunals d’Encamp i Canillo, i quan arriba el fred baixa a la propietat de Fígols on poden tancar-lo quan fa molt fred i deixar-lo pasturar els dies de bonança.

La transhumància és el pasturatge estacional on els ramats són desplaçats d’una regió a un altra a la recerca de pastures d’estiu i d’hivern. Les explotacions ovines transhumants han disminuït dràsticament en el darrer segle i avui és una activitat residual. De fet, el sector viu en una incertesa ja que perilla la seva continuïtat.

Des d’Andorra i les muntanyes pirinenques fins a les Terres del Ebre i la comarca de l’Herault el pas dels ramats ha teixit una immensa xarxa de camins al llarg de la història. Els especialistes situen l’origen de la transhumància en l’època preromana i romana, però no és fins al segle XII que s’organitza l’activitat i es vertebren els camins ramaders entre la plana on es podien aprofitar les pastures durant l’hivern quan a les zones altes hi havia neu, i les pastures de muntanya on els ramats es desplaçaven a l’estiu. Entre els monestirs i els senyors es van establir vincles entre la plana i la muntanya i els territoris que van anar variant amb el pas del temps i les transformacions de les fronteres. Durant l’edat mitjana i l’edat moderna es consolida la xarxa de camins ramaders i s’estabilitza una activitat econòmica que es mantindrà fins la primera meitat del segle XX.

A nivell paisatgístic, els ramats d’ovelles i cabres ha tingut una incidència en els ecosistemes agrari i forestal. Actualment es viu un moment de canvis amb la pèrdua de la importància del sector primari, la cabana ramadera ha disminuït notòriament amb conseqüències sobre el medi i la gestió dels boscos i les pastures. D’aquí la necessitat d’afrontar la desaparició dels ramats que té un efecte significatiu en la conservació de la qualitat de les pastures, en la diversitat floral i faunística i amb la prevenció de certs riscos naturals (allaus, incendis...).

Cada cop hi ha menys pastors i menys ovelles. Les explotacions ovines amb grans ramats han anat desapareixen per raons diverses i només en queden dues que fan la transhumància. El Tresà d’Encamp és un dels vells ramaders encara en actiu que continua transhumant cap a la plana lleidatana, altres han hagut d’abandonar per manca de relleu per continuar l’activitat. També arriben alguns ramats forans a conlloc per aprofitar les pastures d’alçada. Iniciatives com la del Martí i la Loli mantenen viva aquest tipus de ramaderia tradicional que coneix nous significats

Les condicions de treball han canviat força tot i que el ramat s’ha de vigilar cada día. Les carreteres i les pistes de muntanya faciliten els desplaçaments diaris i la vigilància de les estades del ramat. Els pastors no estan obligats a passar la nit amb la ramada a la muntanya. Recentment, la Loli i el Martí han introduït dos gossos de la raça muntanya dels Pirineus que vigilen el ramat i eviten que es dispersi o pugui sofrir alguna mena d’atac. I per conduir el ramat per les carrerades, tenen d’ajut de tres gossos d’atura que el guien obeint la veu de la Loli i els seus xiulets.

Tot i els canvis en el sector, els propietaris de ramats diuen que és difícil mantenir l’activitat sobretot per la manca de joves que vulguin aprendre i continuar l’ofici. Algunes explotacions tenen ovelles i cabres però pel manteniment de les propietats i pel consum propi, però no és suficient. Els gestors paisatgístic reivindiquen la importància del manteniment de l’activitat per garantir la qualitat paisatgístic.

Mentre, el Martí i la Loli també guarden ramats d’altres propietaris i el ritme de les seves vides segueix el ritme estacional de l’activitat transhumant: entre les pastures d’alçada andorranes i el mas urgellenc.