Miquel Naudi. Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d'alçada

“Sempre he sentit cal Peretol... Tal com era abans i sempre hi ha hagut bestiar a l’hivern (a la cort de casa)”.

“Abans feien remeis amb herbes... per l’empatx, la pulmonia. Amb farina de lli ho curaven”.

El Miquel Naudi va néixer a casa Peretol de Soldeu l’any 1943. Sempre ha viscut a la casa. La casa conserva moltes de les estances de l’època dels seus padrins. Encara hi ha la cort de les vaques sota de casa; i al costat, la cort dels porcs i l’aviram.

El Peretol, com tothom coneix el Miquel, sempre ha fet de pagès. Soldeu és un dels pocs pobles on les eres velles, amb les corts i els pallers, continuen en funcionament al costat de grans hotels i convivint amb el tràfec del turisme hivernal. El seu germà l'ajuda amb el treball de casa. Durant els mesos que el bestiar està estabulat, el Peretol va a les corts per veure que tot està bé, i el continua vigilant quan és fora pasturant als prats de casa. Només a l’estiu, quan el bestiar pastura a la muntanya, amb la vacada comuna, no cal ser-hi cada dia.

El Peretol descriu la cort de sota de casa, que s’ha conservat sense grans reformes. Explica que, abans, a més de vaques, hi havia eugues i mules, i com s’estacaven amb els serralls, “fent presons a les corts”. Quan era jove, a casa tenien vaques per llaurar i sembrar, i feien recries de mules que venien a Espanya. Ara tenen una vintena de vaques per produir carn i algunes eugues que durant els mesos freds d’hivern porten a una propietat que tenen llogada a la Cerdanya.

“Abans tenívom 10 o 12 animals, només les cases més grans en tenien més. Eren cases de poc bestiar perquè hi havia poc menjar pels animals” .

El Peretol explica que tot ha canviat, quan era jovenet s’havien de dallar els prats a mà i com que no hi havia carreteres, s’havia de portar tot “a cargues”.

“Ara es va en tractor i es dalla amb màquines”.

Document AE 25