Rosa Vidal. Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d'alçada

“M’he criat amb vaques”.

La Rosa Vidal va néixer en una casa de Tor, és una de les petites de set germans. Explica que Tor és un lloc difícil per viure-hi, sobretot a l’hivern. Va estudiar fins als 18 anys i després va començar a treballar com a vaquera. Al Pallars totes les dones treballaven amb el bestiar, però a la muntanya, com a vaquera, no.

La Rosa recorda quan va començar a ajudar el vaquer de Setúria, el Salvador, un home gran de Solsona, junt amb un dels seus germans, l'any 1982. L'home es va posar malalt i els dos germans es van ocupar de les guardes d’estiu. Després, el seu germà se’n va anar a treballar a cal Cametes i ella va continuar a Setúria cada estiu, guardant la vacada comuna.

“Abans era diferent. N’hi havie més propietaris amb menys vaques, ara n’hi ha menys propietaris amb més vaques”.

La Rosa coneix tots els ramaders, els vells i els joves, i també les vaques. Encara els posa nom... i les crida: “xones, cucs...”.

A Setúria pastura tot el bestiar de la parròquia de la Massana, però també hi ha “bestiar foraster”, dos propietaris de Sant Julià i un d’Andorra la Vella que fa molts anys que porten els animals en aquesta muntanya. A la vaquera la contracta el Comú, i s’ha d’encarregar de guardar la vacada comuna. També ha de vigilar les egües, però només quan pasturen a Setúria, quan canvien de muntanya, són els propietaris els que se n’encarreguen. Els ramats d’ovelles els guarden els pastors que contracten els propietaris, i alguns anys porten ramats d’Espanya.

“A Setúria sempre s’ha fet que de la carretera en a baix és pel bestiar gros, i de carretera cap a dalt pel bestiar xic, perquè és molt dret i és perillós per a les vaques”.

La Rosa viu durant quatre mesos a la barraca del vaquer. A punta de dia es lleva i vigila que els animals no estiguin a la carretera o es posin per llocs perillosos, i els condueix a llocs segurs. Després esmorza i, a peu o amb jeep, sempre amb el seu gos, torna a fer un tomb: “mirar si estan bé i si hi són totes...”.

La Rosa porta l’explotació de cal Coma a Sispony, on té unes quaranta vaques i deu egües i fan tabac. El seu company s’encarrega de la propietat durant els mesos que ella s'està a Setúria. I explica que no ha pensat mai en fer una altra cosa.

“D’un any passes a l’altre... i al final ja t’has fet gran. “T’ha d’agradar perquè sinó, tela...".

AE 17