Notícies sobre Arxiu Nacional d'Andorra

Es tracta del final d’un projecte iniciat temps enrere i que ara es tanca amb la incorporació de nous documents a l’Arxiu d’Etnografia. El projecte etnogràfic sobre les transformacions que s’estan produint al sector ramader va ser una demanda del Departament d’Agricultura, que volia documentar les explotacions tradicionals i fer un treball de sensibilització sobre el treball agrícola i ramader. Una gran part de la societat andorrana viu immersa en una activitat i un ritme de vida allunyats de les activitats ramaderes que es desenvolupen al país, i que fa poc més de mig segle eren la base de l’economia.

Vides de muntanya. Ramaderia d’alçada ha comportat la realització de més de quaranta entrevistes i un intens treball de documentació per entendre les transformacions que s’estan produint al sector. Un total de 22 clips etnogràfics són una mostra del fons documental que es pot consultar a l’Arxiu d’Etnografia, que incorpora relats, ressegueix el treball dels ramaders, i mostra esdeveniments clau del sector com les fires, els sanejaments i la pujada del bestiar a les pastures estivals. Els ramaders, d’edats diferents i trajectòries diverses, expliquen els seus coneixements i descriuen les pràctiques a les seves explotacions agràries. Les diverses històries configuren un relat coral sobre les transformacions del sector ramader, els canvis i les continuïtats que expliquen la situació en la qual es troba l’activitat avui dia. Mirades divergents i inquietuds compartides.

Els relats són una invitació a reflexionar sobre la nostra història, sobre la importància de conservar la ramaderia per salvaguardar les nostres muntanyes, i sobre la nostra riquesa patrimonial i paisatgística. Les històries dels altres són una manera d’aproximar-nos a la comprensió de la diversitat de formes d’experiències i de subjectivitats, i diferents maneres d’organitzar la vida col·lectiva en el nostre entorn social i cultural.

El Consell de Ministres va aprovar el 22 de juliol d'enguany el Pla director de preservació dels objectes digitals d’Andorra, que té com a objectiu establir els mecanismes per a la custòdia i preservació a llarg termini dels materials digitals.
 
L’Arxiu Nacional d’Andorra custodia i preserva el patrimoni documental d’Andorra en qualsevol suport i format, i actualment ja disposa d’un volum considerable de suports digitals, que anirà en augment. En previsió de l’evolució de la tecnologia que fa difícil definir els suports i formats perdurables, s’ha elaborat aquest pla director.

Entre d’altres qüestions, el text defineix quins objectes s’han de preservar, com s’han de preparar per facilitar-ne la preservació, quines metadades els han d’acompanyar per permetre la seva cerca, gestió i recuperació i el temps que s’han de guardar.

En el marc de la implantació i la generalització de l’ús de les noves tecnologies en els tràmits, juntament amb la posada en funcionament de la signatura electrònica reconeguda es feia necessari regular la creació i la conservació de la documentació en suport electrònic d’acord amb una política consensuada i planificada.

El text estableix una organització per garantir el dret d’accés a la informació amb seguretat, equitat, homogeneïtat de criteris, al mateix temps que n’exerceix un control responsable.

Pla director de preservació dels objectes digitals d’Andorra (PDPODA) (PDF, 390 Kb.)

L’Àrea d’Arxius i de Gestió de Documents farà enguany una avaluació del funcionament del sistema de gestió documental (SGD) del Govern, l’elaboració d’un pla de millora i la proposta d’eines o solucions tecnològiques de gestió documental.

Aquest projecte té com a objectiu obtenir una radiografia del funcionament de la gestió de la informació al Govern d’Andorra, i sobre tot, què hem de fer per millorar i assolir els estàndards internacional en aquesta matèria.

El Govern, a fi d’adoptar les línies estratègiques que han de donar suport a la implementació de l’Administració electrònica, ha d’establir un model per a la gestió de la documentació electrònica que proposi la normalització i l’estandardització dels procediments. Cal assegurar que aquest model sigui eficaç i pràctic, i que sigui garantia de qualitat. Per això, el primer pas, previ a tota la implantació, és l’estudi de la situació actual dels sistemes d’informació que hi ha a tot el Govern, mitjançant una auditoria.

El 15 de juliol el Govern va aprovar l’adjudicació d’aquesta auditoria a la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de documents, per un import de 21.422 €.

Quins són els beneficis que volem obtenir?

• Afrontar amb garanties els projectes que conformen l’Administració electrònica que tinguin relació amb la gestió de la informació.
• Metodologia de base per a dissenyar i rentabilitzar les inversions en sistemes i tecnologies de la informació i establir polítiques de gestió del coneixement.
• Estalvi de costos fruit d’una gestió més racional dels recursos.
• Identificació i pla de neutralització dels riscos relacionats amb la gestió de la informació.
• Identificació de la informació per poder respondre ràpidament i amb garanties a les demandes. Millorem la transparència i la imatge de l’Administració.
• Establiment d’una estratègia i una política d’informació.
• Compliment normatiu i regulatori adaptat als estàndards internacionals.
• Millora de l’activitat de l’organització incrementant l’eficàcia, millorant l’eficiència i reduint els costos i riscos.

L'Observatori permanent d'arxius i televisions locals ha elaborat la declaració conjunta en defensa de la conservació dels arxius audiovisuals.

Aquesta declaració té com a objectiu posar de manifest la necessitat de preservar la documentació audiovisual procedent de les televisions locals, implicar les administracions en aquesta comesa i difondre la importància d’aquesta documentació com a font de coneixement i com a part del nostre patrimoni cultural.

L’OPATL és una iniciativa de cooperació estable entre arxius i televisions locals d’Andorra i Catalunya que va sorgir l’any 2008 per iniciativa del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya(AAC-GD) i la Xarxa Audiovisual Local (XAL).

Declaració per la protecció i la promoció dels arxius audiovisuals de les televisions locals d'Andorra i Catalunya (PDF, 195 Kb.)