Notícies sobre Arxiu Nacional d'Andorra

Andorra està immersa en un procés de canvi de model de gestió documental amb la implementació de la documentació electrònica a tots als nivells de l’administració. En aquest sentit, el Govern va aprovar el 13 de juny del 2018 la Política i el model de gestió del document electrònic del Govern d’Andorra.

És per aquest motiu que l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents del Govern d’Andorra conjuntament amb els Arxius comunals ha iniciat el projecte de creació d’un Quadre de Classificació Comunal per tal de garantir una bona interoperabilitat entre els diferents organismes. Aquest Quadre de Classificació, a més de reflectir les funcions transversals de tots els comuns, també reflectirà les especificitats de cadascun d’ells.

El Quadre de Classificació és l’instrument en el que es basa el Sistema de Gestió Documental d’una organització, ja que, a més de reflectir la composició del seu fons documental, permet la identificació, l’ordenació i la localització dels documents que aquest organisme rep i genera en l’exercici de les activitats que li són pròpies. És, doncs, una eina bàsica que s’adapta a la realitat de les funcions de cada entitat permetent millorar-ne la seva gestió documental.

Enguany, amb l’aprovació del primer i el segons nivell d’aquest Quadre de Classificació Comunal, s’ha donat per acabada la primera fase del projecte i, en breu, s’iniciarà la segona, en la qual els arxivers de cada Comú, assessorats i recolzats per la unitat de Gestió Documental de Govern, procediran a concretar les sèries que hauran de nodrir aquesta estructura funcional.

Resum de la taula rodona per debatre l'estat de la recerca històrica a Andorra i la seva divulgació amb motiu del centenari del naixement del pare Cebrià Baraut i Obiols organitzada per l'Arxiu Nacional d'Andorra

La jornada que va tenir lloc el 26 d'octubre passat a la Farga Rossell tenia com a finalitat ser un espai de debat i d'intercanvi d'idees. El motiu de la trobada era reflexionar sobre l'estat de la recerca històrica a Andorra i la seva difusió.

A la taula de recerca històrica, el debat girà entorn de la situació en què es troba la recerca històrica d'Andorra en l'última dècada. Per tal d'ubicar la investigació dintre del marc socioeconòmic actual, els participants van fer una descripció, més o menys detallada, de la seva pròpia experiència tant personal com professional. Els components de la taula rodona van coincidir gairebé unànimement que els recursos econòmics i la visualització de la història com a disciplina ha anat augmentant al llarg dels últims anys com a conseqüència de la creació de nous organisme de gestió, com l'Àrea de Recerca del Departament de Patrimoni Cultural, i les línies de subvenció total o parcial de la investigació del Departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Ajust a l’Estudi, com també el recentment creat Centre d'Estudis Històrics i Polítics, adscrit a l’Institut d’Estudis Andorrans. Tanmateix, es posà èmfasi en la manca d'articulació entre els diversos agents.

Un cop més, els participants es posaren d'acord en la necessitat de crear una estructura, o bé utilitzar-ne una de ja existent, per planificar la recerca, per gestionar i coordinar els recursos, els organismes i les persones interessades en la recerca històrica, avaluant els resultats i evitant la duplicitat de les recerques; i aquesta estructura s'hauria d’establir com a espai vertebrador de comunicació entre els agents administratius públics i privats i els historiadors. Així mateix, es demana que aquesta estructura faciliti i afavoreixi la divulgació, generant coneixement, il·lusió i interès per la història del nostre país i que doni, també, aixopluc a la recerca amateur.

Es va valorar la necessitat de comptar amb una norma legal sobre la recerca en general que pugui, entre d’altres, formalitzar la col·laboració publicoprivada.

Al llarg de la xerrada es va posar de manifest que el ministeri titular de l’educació és un actor imprescindible en el coneixement de la història i en la seva divulgació i, en aquest aspecte, la Universitat d’Andorra era una institució fonamental en la divulgació pedagògica de la recerca històrica.

Durant la taula rodona es comentà la preocupació d'alguns dels investigadors davant l'accés restringit a la informació, tant de fonts documentals públiques com privades. Es va evidenciar que cal una norma d’accés a la documentació i la informació. En relació a la base de dades bibliogràfica que està implementant el Departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Ajust a l’Estudi i on es trobaran les publicacions científiques sobre Andorra es demanà que l'accés al material sigui accessible i a l'abast de tots els investigadors. En definitiva, es fa necessària una estructura transversal que uneixi i que compongui una xarxa per donar a conèixer els antecedents en l'àmbit de la recerca històrica a Andorra.

Durant la segona part de la jornada, aquest cop enfocada a l'estat de la difusió de la recerca històrica a Andorra, els participants de la taula rodona van destacar la importància de tenir iniciatives i unir esforços per a una major divulgació de la recerca històrica de caràcter andorrà al conjunt de la societat. En aquest sentit, s'evidencià la necessitat d'explotar i descobrir noves vies per donar a conèixer i donar valor a la disciplina i als resultats donant resposta i adaptant-se a les transformacions que comporta la revolució tecnològica de l'era de la informació. Tanmateix, els participants van diferenciar entre la difusió científica, mitjançant publicacions i trobades d'investigadors, i la difusió divulgativa, orientada a tot el públic. No obstant això, sorgí un altre tema enllaçant ambdós taules rodones: el pressupostari i la necessitat d’optimitzar els recursos, públics i privats. Els historiadors van demanar que es pugui disposar d'un nou marc legislatiu que permeti professionalitzar, garantir i normalitzar la seva tasca. Així mateix destacaren la inquietud i la incertesa davant el ventall de recursos per a la recerca. Es va proposar la publicació d’un llibre blanc de la recerca: una eina amb el llistat dels recursos, ajudes i procediments per tal de beneficiar-se’n. Alguns dels participants van posar sobre la taula la necessitat de centrar i focalitzar els ajuts i recursos econòmics cap a l'àmbit dels estudis històrics, a més d'incentivar les ajudes per a l’edició d’aquest tipus de treballs i el suport per part del sector privat, així com potenciar la participació d'aquest sector i garantir unes sinergies actives.

Es va fer palesa la necessitat d’una publicació de caràcter científic que pugui ser indexada i que permeti donar sortida a articles, ressenyes i projectes més enllà dels que es materialitzin en una tesi doctoral.

Les diverses intervencions de la taula van valorar amb optimisme, una vegada més, la creació d'una estructura que unifiqui i divulgui els ajuts econòmics, les eines de recerca i les fonts bibliogràfiques i documentals a tots els agents interessats en la recerca històrica a Andorra, a més de donar-ne visibilitat a la societat.

3 d’octubre del 2017
Auditori Nacional d’Ordino
Principat d’Andorra

Arxiu Nacional d’Andorra
Secció d’Arxius de l’Esport/Consell Internacional d’Arxius

Conclusions

1. Conscienciar els clubs i federacions esportives de la necessitat d’organitzar la seva documentació.
2. Conscienciar de la possibilitat de dipositar la documentació a l’Arxiu Nacional d’Andorra per assegurar-ne la preservació i difusió.
3. Promoure una estratègia per recuperar els fons d’arxius de l’esport mitjançant subvencions, campanyes publicitàries de recuperació, etc.
4. Implicar tots els actors:
   1. Grups de recerca
   2. Esportistes
   3. Clubs i federacions esportives
   4. Ministeri titular de l’esport
   5. Departament d’esport de les administracions locals
   6. Escoles i universitat
   7. Arxiu Nacional d’Andorra i arxius comunals
   8. Periodistes vinculats al món de l’esport
5. Organitzar cursos de gestió documental adreçats al personal administratiu i de gerència de clubs i federacions esportives. Elaborar un manual amb recomanacions en gestió documental.